Cap de setmana a Munich

Aquest passat cap de setmana el vam passar a Munich i renoi si vam desconectar!

El divendres, 29 de febrer ja havia arribat el dia. Vam anar a la feina amb la maleta i a les 5 vam anar directe a l’aeroport, Munich ens esperava :) Vam anar al “Euro Youth Hostel”, un hostal bastant cèntric (al costat de l’estació central) on vam dormir tots 4 en una habitació. Vam pagar 36€ cadascú per dues nits, no està malament. Això sí, l’habitació era una mica petita pels quatre:

La recepció de l’hotel…

Després de deixar les coses vam anar a fer una cervesa al bar de l’hotel. Hi ha música en directe, cosa que acompanya molt. Després vam sortir a per veure si trobàvem algun lloc obert per menjar alguna cosa (el sopar de l’avió… bé, no se’n pot dir sopar). Una cosa que ens va cridar l’atenció de Munich és que hi ha molts establiments de menjar ràpid: kebabs, hamburgueses, pizzes, salsitxes de tot tipus… Vam fer un kebab i vam tornar a l’hotel per dormir una estona, que ja eren les 2 de la matinada i l’endemà ens haviem d’aixecar aviat.

El dissabte ns vam aixecar amb gana, o sigui que després de fer les coses que es fan quan t’aixeques i de dutxar-nos (serveis i dutxa fora de l’habitació, clar), vam baixar a esmorzar: all you can eat per 3,80€ si no recordo malament.

Després cap al museu de la BMW. Això sí, hi ha una petita anècdota: a l’entrar al metro per dirigir-nos al museu feia un dia normal, però 20 minuts més tard quan vam sorir vam sentir un tro que ens enunciava el que venia: una pluja per recordar.

Deu minuts més tard va parar de ploure… va posar-se a pedregar! Però vam decidir que fariem un sprint i entrariem al museu, que el teniem al costat

El museu és molt maco, l’arquitectura del propi museu trenca amb les línies rectes i dona formes corbades a parets i sostre. Tot està cuidat al detall. Allà vam veure un model de BMW que funciona amb hidrògen i que té una potència de 190cv.

Mitja hora més tard va deixar de pedregar… es va posar a nevar!!! era el nostre dia. Afortunadament quan vam acabar de veure el museu va sortir el sol i vam poder continuar cap al següent destí: la zona olímpica.

Després de la zona olímpica vam fer cap al Englischer Garten, un dels parcs dins de ciutat més grans del món. A mi m’havien dit que era més gran que el Central Park de Nova York, que fa 800 x 2000 m, però després de ser-hi no m’ho va semblar (a més no vaig veure les dimensions del parc enlloc). Al mig del parc hi ha una torre xinesa que és una de les atraccions que té. També hi ha una zona amb onades artificials on es practica surf, però això no ho vam veure.

Després de caminar mooolta estona ens vam posar d’acord per dinar a algun lloc: salsitxes i cervesa.

Cap al vespre vam anar a l’esdeveniment principal del viatge: Starkbierfest (festa de la cervesa forta). No confondre aquesta que es celebra abans de setmana santa amb el més famós Oktoberfest, que com el nom indica es celebra l’octubre. La cervesa que es serveix al Starkbierfest és la Salvator de la casa Paulaner i que segons vaig entendre té uns 9 graus. Només entrar ja vam veure que allò era una festa de veritat:

Totes les taules estaven plenes i la gent cantava dreta sobre el banc aixecant la gerra de cervesa de litre (única mida), un festival. Allà vam fer algunes coneixences…

L’ambient ja veieu com era, i encara més tenint en compte que molta gent, homes i dones, anaven vestis amb el vestit tradicional.

Vam veure gent que brindaven tant fort que trencaven la gerra!

Després vam anar a treure el nas a un bereto llatí, però res destacable. Vam anar a dormir que haviem de reposar.

El diumenge 2/3/8 vam anar a donar un tomb pel centre. A les 12:00 erem a la plaça Marienplatz per veuer el “show” dels ninots que hi ha al campanar i que belluguen un mica i para de comptar, però resulta que és típic de l’indret.

Per dinar aquesta vegada la vam acertar més. També vam menjar salsitxes, però la senyora que ens va atendre ens va fer un supercombinat de tots els tipus de salsitxa que tenia. Per beure… cervesa, és clar.

Després vam anar a donar un altre tomb i vam tornar a l’hotel, que aviat tocaria tornar…

Feu un comentari